Alex Rispal

Soc l’Alex Rispal, artista visual resident a Madrid. La meva obra neix en la intersecció entre la pintura, la llum i el material fotosensible. Treballo amb processos fotogràfics sense càmera —com el quimigrama, el fotograma o l’emulsió líquida— combinats amb tècniques pictòriques, per generar imatges que oscil·len entre l’abstracció i el simbolisme. No m’interessa representar la realitat tal com és, sinó transformar-la, creant espais visuals on allò tangible i allò imaginat es fonen, i on la matèria fotogràfica es manifesta com a llenguatge propi.
La meva pràctica s’articula principalment al laboratori, un lloc d’experimentació on investigo la relació entre natura i tecnologia, i com aquestes dues forces, aparentment oposades, poden conviure en una mateixa imatge. Treballo amb aigua, plantes, pedres, pigments, llum i dispositius tecnològics, així com amb intel·ligència artificial, per explorar com percebem i interpretem la realitat quan es veu alterada per processos físics, químics o digitals. El quimigrama és el centre del meu llenguatge visual. M’atrau perquè m’obliga a col·laborar amb la química fotogràfica i acceptar l’atzar com a part del procés. Aquest diàleg amb la matèria, a mig camí entre la pintura i la fotografia, genera imatges úniques, fruit de reaccions irrepetibles. La meva feina combina així la precisió tècnica amb la capacitat de deixar que el resultat es construeixi parcialment fora del meu control.
A més de l’experimentació formal, m’interessa la dimensió conceptual de la imatge. La meva obra reflexiona sobre el paper de la fotografia en una època marcada per la velocitat, la immediatesa i la saturació visual. Cerco rescatar la lentitud, la materialitat i el misteri dels processos analògics, integrant-los amb les possibilitats creatives de les tecnologies actuals. Aquesta tensió —entre allò analògic i allò digital, entre el control i la imprevisibilitat— defineix el meu llenguatge i la meva manera de crear.
En projectes recents he aprofundit en la relació amb la història de l’art i amb la iconografia simbòlica i religiosa, reinterpretant estructures tradicionals com els retaules amb una mirada contemporània. M’interessa generar lectures múltiples que vinculin allò sagrat amb allò quotidià, i allò atemporal amb allò present.
En definitiva, entenc el meu treball com un espai de recerca i experimentació on la matèria, la llum i la imaginació dialoguen per donar lloc a imatges que no pretenen tancar significats, sinó obrir preguntes sobre la nostra manera de mirar i de comprendre el que veiem.