La Ceci, era una nena tremendament tímida. Sempre volia passar desapercebuda i si hagués pogut s’hauria fet transparent… sobretot quan la professora la feia sortir a la pissarra o la feia llegir en veu alta. Els crits d’aquella professora la deixaven immòbil, paralitzant tot el seu cos, menys les llàgrimes, que brollaven lliurement. Li costava molt estar atenta a qualsevol explicació. La seva ment volava lluny. Sempre estava als núvols. L’assignatura de dibuix, però, era la seva preferida, la que anava a favor seu, la que la feia anar al seu terreny... la imaginació.
© CENS ART. Tots els drets reservats. Dissenyat amb per GiraWeb