Lluís Cartes Ivern

Quan tenia sis anys els pares em van apuntar al conservatori de música. Al cap de dos anys de llenguatge i després de veure les quatre estacions de Vivaldi, em vaig quedar 'pillat' pel violí.

Al cap d’uns anys, mentre jo rascava i rascava l’arquet contra les cordes per depurar la tècnica, els meus companys que tocaven instruments polifònics ja interpretaven peces divertides.

Veient a les xarangues familiars com el tiet tocava l’acordió, mon germà gran el piano i els cosins la guitarra, aleshores vaig descobrir que els instruments polifònics eren “la polla”!

D'una manera autodidàctica vaig aprendre (a base d’hores i amb els consells de músics experimentats) a tocar el piano, la guitarra, el baix i la bateria, fins que em vaig estancar i vaig decidir deixar les muntanyes per anar a Barcelona.